Radioteatre. La ratonera 27/11/2021

Teatre Radiofònic

Agatha Mary Clarissa Miller neix a Torquay, a Anglaterra, el 1890. Filla de pare d’origen nord-americà i mare britànica, degut s les idees contràries de la seva mare respecte l’educació de les nenes, mai va anar a l’escola, i va ser educada pels seus pares. El 1914 es casa amb el Coronel d’Aviació Archibald Christie, de qui n’hereta el cognom artístic, i amb qui té una filla, i de qui acaba divorciant-se el 1928 per la confessió que fa el mateix Archibald que té una relació amorosa amb una altra dona. Durant la Primera Guerra Mundial, treballa en un hospital i després en una farmàcia. Aquest fet la porta a interessar-se per la toxicologia i les seves conseqüències, uns coneixements que li serveixen com a instrument per utilitzar en molts dels crims de les seves obres. El 1920 escriu la seva primera novel·la, ‘’El misteriós cas de Styles’’, on ja apareixen dos dels famosos personatges que l’acompanyen al llarg de la seva carrera: Hercules Poirot i el Capità Hastings. El desembre de 1926 desapareix durant onze dies, la qual cosa provocà gran alarma en la premsa. Després de trobar el seu automòbil abandonat, finalment, és trobada en un hotel d'Harrogate, on manifesta que ha patit amnèsia a causa d'un atac de nervis després de la mort de la mare i la confessió d'infidelitat del marit. Avui dia, però encara no se sap del cert si això fou real o tan sols un truc publicitari. El 1927, comença a introduir un nou personatge en els seus relats, Miss Marple, que, a la llarga, es converteix en la detectiu estrella de la seva obra conjuntament amb Poirot. El 1930 es casa per segona vegada, aquest cop amb un arqueòleg catorze anys més jove que ella. Des d’aleshores, comença a acompanyar-lo en viatges i expedicions al Pròxim Orient, i comença a utilitzar aquests escenaris i vivències per l’ambientació d’algunes de les seves obres. El 1971, Christie rep el títol de Dama de l’Imperi Britànic, i cinc anys més tard, a començaments de 1976 mor per causes naturals. Tant en vida, com després de la seva mort, l’obra de Christie ha gaudit de força èxit i alguns dels seus títols han estat portats al cinema. Val a dir, que a banda de les novel·les de detectius, Christie ha escrit també sis novel·les sentimentals, algunes obres teatrals i un llibre de poemes utilitzant el pseudònim de Mary Westmacott. D’entre tota la seva extensa obra, amb més d’un centenar de títols, entre els que podem destacar ‘Assassinat a l’Orient Express’ (1934); ‘Mort al Nil’ (1937); ‘Cita amb la mort’ (1938); ‘Deu negrets’ (1939); ‘Maldat sota el Sol’ (1941); ‘Cinc porquets’ (1942); o ‘La ratera’ (1952), l’obra que avui posem en antena. ‘La ratonera’ (The Mousetrap) és una obra teatral dividida en dos actes que transcorre al Hall d’una casa situada als afores de Londres. Els personatges queden atrapats a la casa a acusa de la neu i es veuen embolicats en un crim concorregut a Londres recentment. Arriba a la casa el Sergent Trotter, que informa als hostes que l’assassí del crim de Londres es dirigeix cap a la casa. Una nota amb l’adreça de la casa i la cançó dels ‘Tres ratolins cecs’ insinua que queden dues persones per eliminar. En aquest escenari, concorre un segon assassinat a la mateixa casa, del que tots els hostes en són sospitosos. A partir d’aquí s’engega una trama de misteri i suspens per esbrinar qui és l’assassí i qui és la propera víctima. Com a anècdota, cal esmentar que aquesta obra es va estrenar com a format de radioteatre el 30 de Maig de 1947 sota el títol de ‘Tres ratolins cecs’ com a regal d’aniversari a la reina Maria Victòria, i posteriorment va ser adaptada pels escenaris teatrals. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2011, segons l’adaptació d’Ismael Majó i la direcció de Joan Garrigó, amb les veus de Laura Castillo en Mollie Ralston, Jordi Bernad en Giles Ralston, Ismael Majó en Christopher Wren, Margarida Fabregat en la Senyora Boyle, Joan Rodón en el Comandante Metcalf, Rosa Aguado en la Señorita Casewell, Robert Rué en el Senyor Paravicini i Joan Salvador en el Sargento Trotter. La narració és de Crisol Tuà i la realització tècnica de Joan Borràs.